... I l’altra paradoxa és que alguns d’aquest autistes, d’adults, i després d’un procés de “para-subjectivació” particular en cadascun d’ells, poden trobar solucions, “autístiques” o no tant autístiques, d’inserció en l’Altre. Per altra banda, el diagnòstic d’autisme pot quedar “afectat” per diverses evolucions clíniques. Això no és només relatiu a l’autisme: ens hi trobem en general també en les psicosis. (...)